Una injecció de valentia: #ITravelAlone

La iniciativa que lluita per trencar estereotips i per la igualtat de gènere demostra la força que tenen les xarxes socials avui dia

Febrer de 2016. Dues joves argentines, Maria José Coni (22 anys) i Maria Menegazzo (21 anys), van ser assassinades a Montañita (Equador) quan realitzaven un viatge per Sud-Amèrica.

Segons fonts oficials de l’autoritat equatoriana, les argentines van ser assetjades per dos homes que s’havien ofert a deixar-les dormir a casa seva. Aquests van intentar abusar d’elles sexualment i quan les joves van decidir fugir, Coni va ser colpejada amb un pal al cap mentre que Menegazzo era morta a ganivetades per l’altre home. Aquest cas va tenir tant ressò internacional que la tragèdia va obrir un nou debat en el terreny de la igualtat de gènere.

captura-de-pantalla-2017-02-27-a-les-9-12-26

         Titular digital del diari argentí “Clarín”  25/12/2016

Va haver-hi gent que responsabilitzava les noies de la seva pròpia mort; van qüestionar les víctimes i les van jutjar mediàticament pel fet que “viatgessin soles” quan de facto, el que en realitat volien dir era “anar sense un home”, ja que viatjaven juntes, no soles.

El psiquiatra argentí Hugo Marietán va titllar l’actitud de les viatgeres com “propiciatòria” en una entrevista amb la revista BigBang[1]. Marietán va explicitar que “la víctima propiciatòria és la que assumeix un alt risc i d’alguna forma parteix d’allò que mobilitza el crim. Amb facilitat ocupa el lloc de víctima”.

Aquestes afirmacions, com moltes altres, van desembocar a mobilitzacions de milers de persones arreu del món que sortien als carrers per protestar en contra dels prejudicis i estereotips que fomenten la debilitat del gènere femení. Per què una dona no ha de poder viatjar sola?

Però al mateix temps, avui dia –i de manera gradual- assistim a un canvi de mentalitat. Les principals ciutats del món, capitals del països més influents mundialment – París, Washington D.C, Barcelona, Madrid, Sidney – estan sent governades per dones que encapçalen moviments per la lluita d’igualtat de gènere.

En aquesta línia, les xarxes socials també juguen un paper fonamental pel que fa l’expansió de moviments i idees que volen acabar amb els murs construïts dels rols de gènere.

Des de fa mesos, la tendència social que ha esdevingut trending tòpic és ITravelAlone (ViajoSola en castellà), que eleva l’experiència de viure sense por i recórrer món tenint en compte que gaudim dels mateixos drets que l’home. Tot i que la iniciativa global no s’associa a la tragèdia de les joves argentines, sí que reivindica els drets de les dones i mostra reticència als estereotips.

Amb el hashtag #ITravelAlone, neix una campanya global que s’ha fet amb les xarxes socials per divulgar allò que les seves creadores -Andira Medeiros, Ana Quintero, Anna Mota, Camila Agostinho, Fabi Werneck, Karol Andrade, Ludmila Ameni i Paula Ramao – han titllat de revolució. Aquesta és una tendència a través de la qual es fa eco de les experiències de joves viatgeres per mitjà dels seus relats, fotografies i vídeos que encoratgen les dones a no tenir por, a volar, a destruir els prejudicis.

És una campanya que amaga tots els clixés que s’han dibuixat al llarg de segles d’història: “una dona no pot sortir de casa sense el permís d’un home” o “ no hauries de viatjar a certs llocs pel perill que comporta com a noia”.

#ITravelAlone és una de les llavors que s’ha plantat en la comunitat Worldpackers. Aquesta plataforma facilita viatges per aquells que busquen una experiència cultural profunda basada en la col·laboració dels seus membres. Principalment es tracta d’una superfície on-line on els aventurers es posen en contacte amb particulars que ofereixen feina a canvi d’una estància a qualsevol lloc del món. Així doncs, aquestes iniciatives neixen de la passió per descobrir que hi ha més enllà del nostre nucli urbà.

Una de les creadores de #ITravelAlone, Andira Medeiros, ha explicat que el moviment no només inspira joves a viatjar soles sinó a ser valentes a qualsevol lloc on es trobin. També especifica que un dels principals objectius de la campanya és “donar poder a dones perquè decideixin les seves pròpies decisions, sense deixar els seus somnis perquè algú altre els ha dit que no ho poden aconseguir”. Aquesta visió pràctica de la vida ja s’intueix quan reps una benvinguda amb un correu electrònic que diu: don’t let anyone dictate how you should travel* (no deixis que ningú dicti com has de viatjar).

Segons la pàgina web, https://www.worldpackers.com/itravelalone, més de 235.000 dones de 93 països diferents s’han unit a aquesta comunitat. Encara que les dades que es publiquen a la web són imprecises, segons apunta Andira, la xifra sorgeix dels viatges que s’han realitzat -i per tant, registrat- per mitjà de la plataforma Worldpackers. Però hi ha més joves que viatgen soles i participen a la trencadora iniciativa sense adonar-se’n. Gràcies al hashtag, les creadores del moviment poden canalitzar totes les noies que expliquen les seves històries via on-line, aquelles que envien imatges i comparteixen vídeos increïbles. A través de les xarxes socials es poden seguir moltes joves perquè ajudin a participar a la iniciativa. Andira ja ho comentava: “és una revolució creada per dones i per a totes les dones del món”.

Tot i l’èxit, el projecte encara presenta debilitats sobre el perquè la dona ha de viatjar sola. Una de les impulsores apunta que “la gent pensa que pot ocórrer alguna cosa dolenta i és per això que no surten de la zona de confort”.

Enlloc d’encoratjar-les, la societat sovint intenta inculcar ideals que desemboquen a un sentiment de por a viure. És per això que #ITravelAlone va néixer per assegurar que les dones troben la força suficient per assolir els seus somnis sense que ningú els digui com han de viure la seva vida. Aquest projecte ajuda les viatgeres a fer noves amistats i a ser més obertes mentalment; les creadores del hashtag volen crear despreocupació a totes aquelles dones increïbles que estan treballant ara mateix.

Sense cap mena de finançament –ja que és un projecte de la plataforma Worldpackers-, el moviment es manté gràcies al seu succés i expansió en xarxes socials.

D’altra banda, les creadores d’ #ITravelAlone han escrit una guia anomenada Female Solo Traveler Ultimate Guide (Guia Definitiva de la Dona Viatgera), que es traduirà al portuguès i espanyol amb consells i idees dirigides a viatgers/eres per a què puguin consultar-la abans, durant i després d’un trajecte.

La pàgina web consta d’aquesta guia en anglès, que proveeix informació molt completa per les joves valentes que vulguin preparar-se per emprendre el viatge que pot canviar les seves vides. Aquesta ressenya conté la informació i consells suficients per facilitar tot el procés a l’hora de preparar el trajecte: què es el millor per portar a la maleta, quina documentació requeriràs, consells arran d’experiències personals…

La idea d’ #ITravelAlone no només pretenia ser un moviment o una simple campanya, sinó una revolució sense final!”.

Per corroborar l’èxit del moviment, un clar testimoni és la Laura, una mallorquina de 20 anys. Ella és una de les 235.000 dones que ha participat en la promoció de ViatjoSola. Gràcies a Facebook va conèixer el manifest d’ #ITravelAlone. Consegüentment, és un exemple més que ratifica la força d’internet i la interconnectivitat, ja que a través de la xarxa social va poder accedir a la web Worldpackers, on es troba la informació concreta sobre la tendència feminista.

La Laura era una de les joves que li agradava provar coses noves i que al mateix temps necessitava canviar la seva vida. Com a membre de la comunitat Worldpackers, es trobava a Nicaragua viatjant sola, amb la qual cosa quan revisà la publicació d’ITravelAlone es va adonar que estava sent partícip de la campanya ViajoSola sense adonar-se’n. Així doncs, va decidir encoratjar més noies que seguien dubtant a l’hora d’emprendre aquesta experiència, per arriscat que pogués semblar anar a països que la societat ens ha pintat de perillosos.

“Fa un any vaig anar a Nicaragua per tres mesos i va ser el primer cop que ho vaig fer. Ara acabo d’arribar de Kenya, on he estat durant un mes”. Durant la seva experiència com a aventurera, la Laura afirma que mai s’ha sentit amenaçada pel fet de ser dona: “és cert que a Kenya et tracten diferent, però és pel fet de ser blanc o muzungu com ells diuen… En cap moment m’he sentit més amenaçada pel fet de ser dona que a Espanya, la veritat”.

“En cap moment m’he sentit més amenaçada pel fet de ser dona que a Espanya, la veritat”

Finalment la Laura conclou, igual que moltes de les participants del moviment, que aquesta experiència li ha aportat un coneixement increïble de si mateixa; “el fet de viatjar sola comporta que et vegis en situacions en les que demanar ajuda no és una opció, amb la qual cosa et poses a prova en tot moment”. A més a més, comenta que aprens a apreciar el que tens a casa, a més de conèixer cultures diferents.

Es pot considerar el moviment d #ITravelAlone com una revolució depenent la nostra visió del món. A casa de la Laura, pensar que marxa sola d’Espanya a un país considerat perillós és molt revolucionari. Tant si tens por com si no, la mallorquina fa una crida a totes les joves a participar en aquesta experiència en algun moment de la seva vida. Ja sigui per canviar d’aires o per canviar-te a tu mateixa, ja que quan t’afrontes a aquests reptes has de deixar els prejudicis i la vergonya i obrir-te a noves perspectives.

I més enllà de tessitures personals, trobem una de les 25 blocaires de viatges més reconegudes a les xarxes socials durant l’any 2015 segons la pàgina web flipkey[2]. Ella és Kristin Luna, potser més coneguda pel seu Instagram @lunaticatlarge amb gairebé 20.000 seguidors. Al seu Instagram la periodista mostra fotografies idíl·liques d’arreu del món, igual que en el seu bloc http://www.camelsandchocolate.com.

La blocaire estatunidenca comentava a l’entrevista que va començar a viatjar sola amb 20 anys. Ha estat a més de 120 països com ara Itàlia, Escòcia, Nova Zelanda i Rwanda i també ha parat a llocs com l’Índia, el Marroc i Ghana. Tanmateix, en aquests països ha estat acompanyada: “els homes sembla que no assetgen les dones quan aquestes van acompanyades per altres homes. No crec que m’hagués agradat viatjar a aquests llocs sola essent una dona”.

 

Instagram Kristina Luna: @lunaticatlarge

Ergo, la periodista representa l’altra vessant del que el moviment ViajoSola significa, ja que confessa que “probablement no hagués visitat aquests llocs sola”. També ha afirmat que les seves experiències li han ensenyat la importància d’ estar en contacte amb algú i d’estar envoltada de gent per sentir-se segura en els seus trajectes.

Així doncs, tot i esdevenir un referent per gairebé 20.000 persones al seu Instagram, aquesta blocaire reflecteix l’altra visió de la vessant liberal que ofereix el moviment d’ITravelAlone.

De la mateixa manera, el 87,6% dels participants d’una enquesta realitzada personalment[3] opinen que encara impera una visió molt tancada sobre la independència del gènere femení. Comentaris com “vivim en una societat molt masclista que és incapaç d’acceptar que una dona és igual que un home”, “es tem que una dona pugui trobar-se en una situació perillosa i no pugui defensar-se per ella mateixa” o “creiem que la dona té plena autonomia però no en tot arreu ni en totes les situacions” demostren que encara hi ha molta feina per fer. Però també coincideixen que no a tot arreu és per igual.

 “Es tem que una dona pugui trobar-se en una situació perillosa i no pugui defensar-se per ella mateixa”

Encara hi ha molta feina per fer. Però ara per ara, darrera d’aquest moviment no només es reflexa la dèria per viatjar. Tampoc es basa únicament en convidar a descobrir-se i retrobar-se a un/a mateix/a. Es tracta també d’una lluita per trencar les diferències de gènere i democratitzar els drets de les dones. I al mateix temps, s’evidencia una realitat latent, el poder de les xarxes socials per expandir nous ideals que, sense la interconnectivitat, potser no seria possible veure’ls realitzats, i observar com tantes noies emprenen el viatge de les seves vides.

Ja ho deia Paul Theroux en el seu llibre El tao del viajero: “Deixa casa teva. Ves sol. Viatja lleuger. Porta un mapa. Ves per terra. Travessa a peu la frontera. Escriu un diari. Llegeix una novel·la sense relació amb el lloc en què estàs. Evita utilitzar el mòbil. Fes algun amic”.

[1] http://www.bigbangnews.com/policiales/Las-mochileras-antes-de-morir-Viajamos-en-las-cajas-de-las-camionetas-20160301-0007.html

[2] https://www.flipkey.com/blog/2014/11/03/top-25-solo-female-travel-bloggers-to-follow-in-2015/

[3] captura-de-pantalla-2017-03-06-a-les-12-28-43.png

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s