Què està passant?

N’estaria orgullós el poble català de 1714. Ho estic jo i no vaig alçar el falç. Però sí que vaig votar l’1 d’Octubre.

Se’m posa la pell de gallina i se m’omplen els ulls de llàgrimes al veure aquesta realitat. Una realitat que, de facto, pertany a les xarxes socials perquè són les m’han mostrat allò que els meus ulls no han arribat a veure.

És una situació exepcional. És increíble. Sortirem als llibres d’història. I es demostrarà un cop més que Catalunya és preciosa perquè és pau i és cohesió. Ho ha donat tot per la seva gent. I el poble per ella.

Se’m posa la pell de gallina i se m’omplen els ulls de llàgrimes perquè la seva gent està donant lliçons d’humilitat, d’humanitat. L’amor ho mou tot, i és que assistim a una realitat plena de sentiment. D’això no hi ha cap dubte. A qui haig d’agraïr haver nascut a la ciutat més bonica del món? A l’Univers? Papa i mama? Deú?

Aquesta nació ha desmitificat el servei públic dels agents i ha paralitzat tot un país, sense importar les divergències i diferències entre els ciutadans, com a condemna unànime a les respostes incongruents i oneroses per part d’un govern hipòcrita i cec.

Tan debò els meus fills no hagin d’escoltar declaracions excecrables d’alts dirigents ni veure mai quelcom ha succeït aquests dies.
Tanmateix, estic tan orgullosa. De debò. És indescriptible, però de ben segura que ja ens poden tèmer i envejar com a país exemple d’unió i força, de convenciment i creença, fe, esperança, amor, pau, solidaritat, voluntat, desig, capacitat…

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s